No sóc un gran promotor dels programes o seccions d'autoajuda, si bé considero que són una bona eina per recordar-nos aquelles coses de les que a vegades ens oblidem, però que d'entrada, més o menys, sabem tots. No crec que serveixin com a pedra angular per començar a solucionar els problemes greus de veritat (per a això estan les teràpies mèdiques i psicològiques), però d'aquests memoràndums sempre se'n pot aprendre alguna cosa aplicable a la nostra situació actual.
Seguint la moda iniciada els últims anys per programes com el
Bricolatge emocional a TV3 (el que fou un trasllat al format televisiu de l'èxit anteriorment obtingut pel mateix director, Gaspar Hernández, amb els programes radiofònics
L'ofici de viure i
Una nit a la Terra) aquest any el
Versió RAC1, el
magazine humorístic de tarda conduït des de fa 13 anys pel Toni Clapés (anteriorment a Catalunya Ràdio, des de fa cinc anys a RAC1 i líder d'audiència a Catalunya en la seva franja horària ja des de la primera època en l'emissora pública) ha incorporat una secció setmanal d'una mitja hora destinada a parlar de problemes concrets sobre psicologia i conflictes socials, sovint dictats per l'ordre de les notícies del dia. Les seccions són conduides en la seva majoria pel psicòleg i escriptor
Xavier Guix (
blog), i mensualment pel ex-exportista
Xesco Espar, actualment dedicat al
coaching.
La gràcia d'aquesta secció i el motiu pel que decideixo compartir la seva existència és que, respecte a lo que ens tenen acostumats aquest tipus de programes (un to adoctrinador i espès, quasi religiós, que podem trobar a vegades en els programes de'n Gaspar), la xerrada es presenta en un ambient distès i de tertulia de tarda, que bé podria ser amb els amics, on cada un dels excèntrics i arquetipats personatges i components de l'equip del Versió RAC1 (el tradicionalista avi Senyor Marcel·lí, el pessimista pare de família Toni Clapés, la voluptuosa i desafortunada en l'amor Montse Llusà, o el modernet amb síndrome de Peter Pan que és l'Spin) dóna el seu punt de vista i fa les seves preguntes concretes, sovint des de l'humor com marca la tònica habitual del programa. Dit d'una altra manera, el debat gira sempre entorn a un tema inicial, sovint dictat per alguna notícia de la setmana que els hagi cridat l'atenció, i es converteix ràpidament en una sèrie de preguntes i aplicacions pràctiques per part de l'equip sobre les situacions socials de cada dia (conflictes familiars, laborals, amb els amics o les parelles), cosa que crec que ens convé per no quedar-nos ancorats en el mirar-se el melic a vegades propi del discurs teòric. Algunes de les seccions que he trobat valuoses en aquest inici de temporada han anat dels temes,
És possible canviar de personalitat?,
Les crisis d'edat, o
Ho desitgem però, ho necessitem?
Aquí deixo doncs
el link als talls de la secció setmanal a la web del programa (que també està en un còmode Podcast, si és que els utilitzeu). Personalment prefereixo la forma de comunicar de'n Xavier Guix, més madura i que crea un ambient més casolà, que no la de'n Xesco Espar, més dirigida al
coaching i a l'autosuperació en persones ja exitoses, amb el parlar d'un esportista. Però, de nou, el valor el trobo en les participacions més o menys espontànies de l'heterogeni equip que forma el programa.
I si l'autoajuda no us serveix de res us asseguro, almenys, unes bones rialles, com a mi i a més de cent mil oients diaris ens porten regalalant aquests locutors que mantinc en la qualitat d'amics des de fa anys.
Espero que, almenys, sigui de l'agrat d'algú
