Em sento fatal, tinc frustració perquè acaba de pasar una situació que no he tingut el valor d'afrontar.
Estava dinant al restaurant, i ha coincidit que també estava el meu jefe i altres companys. Jo no m'he donat compte fins que un d'ells ha vingut a saludar-me i m'ha dit que si volia que m'anés a seure amb ells. Jo li he dit que vale i després estava pensant tota l'estona que hauria d'anar però em dona vergonya i se'm notarà, no sabré que dir, si no vaig pensaran que em cauen malament, etc.
Doncs bé, al final he optat per no anar-hi, m'he aixecat de la cadira, he pagat i m'he anat.
Clar, la companya que m'ha vingut a saludar demà segur que no em diu res, i em posen mala cara. Però és culpa meva, podia haver anat i no ho he fet. M'agradaria dir-lis que si no he anat és perquè em donava vergonya i no perquè em caiguessin malament. Em dona ràbia, ara estic donant-li voltes, és que si ho evito és pitjor, si en soc conscient, però ho evito.
