Storm

Bona tarda. Em dic Xavi, sóc de Tarragona i tinc 23 anys.
Fa uns mesos em van diagnosticar fs, però crec que fa molts anys que la pateixo, gairebé tota la meva vida. Només que fins fa uns mesos no havia anat al psicòleg. El meu pànic a relacionar-me amb gent m'ha dut a minar totalment la meva autoestima.
Recentment he acabat la carrera i em trobo buscant feina, una feina que necessito en primer lloc pels diners, pero també per sortir una mica d'aquesta rutina que em té tancat a casa, amb por de sortir fins i tot de la meva habitació si hi ha més gent a casa. Però per altra part, la possibilitat de posar-me a treballar em fa molta por. Fa uns mesos vaig deixar una bona feina, en la que em volien renovar i que m'oferia unes bones perspectives professionals perquè anar cada dia a treballar em comportava un suplici: no em parlava amb gairebé ningú, la relació sobretot amb la meva cap era molt i molt tensa, i em sentia constantment molt nerviós, amb por de cometre errades, i em feia un salt el cor cada cop que havia de parlar amb algú o agafar el telèfon.
Cada cop que he de parlar amb algú sento com un bloqueig que m'impedeix pensar en claredat i no em deixa raonar frases per tenir una conversa normal. Això fa que la gran majoria de gent pensi que sóc un borde i que passo de tot. Ningú sap el que arribo a patir per dins...
No tinc parella (ni n'he tingut mai), pràcticament no tinc amics, ja que quan n'he tingut sempre m'he sentit malament amb ells, com fora de lloc, com que no era el tipus de persona amb qui voldria estar. Sempre he volgut ser diferent, sempre somio que les coses són diferents, i precisament són aquestes il·lusions, totalment infundades, que em fan tirar endavant. Constantment tinc la idea del suicidi ficada al cap, i no sé com surtirme'n. He anat a dos psicòlegs, que feien servir teràpies diferents, però en cap cas m'han pogut ajudar, segons ells (i segurament tenen raó) jo no poso de la meva part per curar-me. Però es que no sóc capaç de fer més...
En fi, sento haver fotut tot aquest rollo, necessitava treure-ho.
Si hi ha algú de Tarragona m'agradaria posar-me en contacte amb ell o ella per tal d'intentar una miqueta entre tots treure el cap. Gràcies!!

Res_funciona

bé Xavi, estem per aquí, ves comentant i tal.

jo no estic passant per un bon moment com per trobarme amb ningú, tampoc ho he fet mai no estic pel tema.

però per aquí no hi ha cap problema.

Hola!

Jo també tinc 23 anys i sóc de Barcelona. Em dic Raquel. No he estat diagnosticada encara, però crec que pateixo fobia social... segurament no en grau extrem, però sí una mica.
A mí si que m'agradaria quedar amb més persones amb aquest problema, per tal de compartir experiències, emocions...
Tarragona i Barcelona queden una mica llunyet eh Vens algun cop a BCN? Ja em diràs. Fins ara!

Storm

Hola Res_funciona, no pateixis si no et veus en cor de quedar. Jo la veritat es que vaig a dies, hi ha dies que tiraria pel dret i faria el que fos per millorar la meva situació, i dies en que només vull estar tancat a la meva habitació sense que ningú m'emprenyi... Si un dia et veus amb forces avisa, i de mentres, per aquí!

Hola Raquel, benvinguda! La veritat es que no vaig molt per Barcelona, però tampoc em suposaria cap problema, és poc més d'una hora en tren. Si prepareu una quedada és possible que m'hi apunti, tot i que segurament ho passi força malament (no ho dic per la companyia... o sí... bueno, ja mentens xD), però bé, si la cosa prospera i no és massa agresiva, ja que crec que no estic preparat en aquest moment per situacions que em provoquin massa angoixa, aleshores ja veurem com va tot.