Cita:
Iniciado por The_Blue_Cat
eiisss assies x la benvinguda a tothom
ok. Tindré en compte l'oferiment Drizzt.jajajajaja
Adrià, gràcies pel consell.. Jo penso iwal... po a vegades la ment em domina i no aconsegueixo superar-ho.
Almona... no vui dir el poble natal ni el què estudio per si algú que voltés per aquí em conegués i endevinés qui sóc. Diga'm rara però em faria MOLTA vergonya!
Tinc l'estúpid convenciment que amagant el que em passa (no li he dit a ningú) la gent se n'adonarà menys.
|
EI Blue Cat, jo també sóc de poblet encara que mai he dit (publicament) de quin poblet sóc...jeje, també em fa cosa dir-ho, i he pensat que tu potser no eras tan reacia com jo i que potser ho diries sense pors... i lo de que estudies era per curiositat, per fer-me una idea.
Jo també vaig ser (el cert es que encara ho sóc teoricament) universitari, i sé molt bé el que vaig passar degut a l'aparició dels sintomes fóbics... jo ja et dic noia, l'única solució és plantar-li cara, ja que al final (i ja ho sé) t'entren ganes de desistir i quedar-te a casa després d'experimentar algun sintoma o crisis, però com t'he comentat (i ho sé per experiencia propia) el tema pot nar a més o a menys, es pot estabilitzar, es pot curar,, i fins i tot pot desapereixer. EL problema, jo crec que son pors intrinsiques o molt inconscients que tenim, i que primer de tot afloren amb petits sintomes que nosaltres no entenem molt bé... i bé al final (en el meu cas és ara) les pors i els sintomes es converteixen en la mateixa cosa. Potser si comences a coneixer les teves pors i com afrontar-les no t'ho trobes tot de sobte o aconsegueixes dominar-ho millor, es un erro (jo ho vaig fer) pensar que pors i sintomes van per separat, i tractar de "atacar els sintomes" amb medicació, terapies, estrategies, etc... i no tractar d'afrontar les veritables pors de dins nostre.
Ara, et recomano que no t'obsesionis i tractis de portar una vida el més afable possible.
Bueno noia, apa salutacions i ja parlarem.
PD: lo del poble ho dic per veure si som d'aprop, que encara no he llegit a ningú per aqui que sigui d'on jo sóc (o d'aprop).
adéu!