Música en català
 

Hola, m'agradaria saber si per aquí hi ha algú a qui li agradi algun grup de música que canti en català. Espero alguna resposta! és simple curiositat. Fins aviat!!

resposta a musica en català
 

Hola, abans escoltaba molt música alternativa de catalunya, sigui Dusminguet, Dr Calipso, Macaco, i demes grups de musica diguesim que de marxeta. Ja que m'agradava molt anar de concertillos amb els amics. Amb el temps, i per procesos de canvis personals he deixat mes de banda aquesta música i em decanto més cap a grups més tipus cantautor, musica més profunda i perque no diro trista o melancoliosa (per anar mes lligat amb el meu interior). Actualment, de grups en català m'agrada especialment Sopa de Cabra i el Gerard Quintana i també he descubert, no esta malament, el Roger Mas. Pero encara no he trobat un grup o cantant amb el que em trobi plenament a gust escoltant-lo, tot i que sopa de cabra si acosta....
Ja que hi som recomana'm alguna cosa, no??
Adeu.

Hola, doncs la veritat es que el Quintana sol m'ha decepcionat una miqueta, jo tambe em pensava que seria estil a Sopa i resulta que no. El senyals de fum me'l vaig comprar pero no me l'he escoltat molt, no m'ha agradat molt que diguem... pero els de sopa si que m'agraden molt. De tots els grups catalans que m'has dit la veritat es que no me'n sona cap tret de Sopa i els laxan, lo altre no se res ja entraré a la pagina web que em recomanes, pero ara no puc perque aquest ordinador no te altaveus.

La musica es un dels meus hobyes, pero escolto molt variat i molts estils diferents, encara que si et tinc que dir grups que destaquin en la meva discografia parlarem especialment del Ben Harper, el Bunbury, Jarabe de Palo, Manu chao,...... musica de brasil, caetano veloso, vinicius....
amb la musica, suposo que li passa a tothom, es van obrin etapes. Ara m'agrada una musica que vagi acorde amb sentiments que tinc a dins, i la veritat es que es dificil trobar-la, pero ho probo.

Jo et recomenaria molt, moltisim. ben harper and inocent criminals, l'album es diu live from mars, es una especie de recopilatori on surten moltes cançons de diferents albums. Es un doble cd, l'acustic es molt bo.

I a mi personalment m'agrada el bunbury encara que l'ultim disc que ha tret no m'ha agradat molt.

Abans, de jovenet m'agradava molt tota la musica dels anys 60/70 i tota la musica diguessim Hipie, era el que es portava a la meva generació.

Pero ara com t'he dit he canviat els gustos i van per un altre cami.

Bueno et deixo ja tornarem a parlar. adeu.

tot va per gustos! jejeje

Doncs mira diriem que faig malament, i acostumo a escoltar musica d'aquella amb la que encara et poses pitjor. Es a dir musica trista, o musica que em faci sentir sentiment a dins. I d'aquesta n'hi ha de molts tipus, i moltes cançons en particular, cadascu es coneix les seves de cançons, tu tambe en deus de tenir.

La lletra m'agrada que sigui bastant poetica, si es en una llengua que jo conegui, i que parli de temes com l'amor, la mort, la solitud, la tristesa, la por... es a dir temes que jo sento com a meus.

Pero ja et dic com em puc classificar dins d'un estil perque no el tinc, m'agraden moltes coses.

La musica per mi es un estat de l'anima, i per tant quan l'anima no esta be no pot escoltar determinada musica i busca en la musica un coixi en el que dormir quan se sent abatuda, o una alegria quan necesita ser feliç per un ratet, o sentir aquella musica que tants records li porta.... ja m'entens.

adeu ester61

Que fascista, que asco que me da tu respuesta

ami magrada molt el crim. algu em pot dir algun grup catala de hip-hop :?:

doncs jo a part de crim no en conec cap altre.. però bé, si per casualitat veig algun article d'algun grup ja et diré el nom

ningú parla de Brams? ara que ja han fet el seu últim treball, un altre grup que ens deixa

ningú parla de Brams? ara que ja han fet el seu últim treball, un altre grup que ens deixa

Estic descobrint Ovidi Montlló i quin descobriment!!!!!

et faré cas Karagoz, ja m'he posat a buscar la discografía de l'Ovidi, n'he escoltat molt poca cosa, però em sona que serà molt bona.

vinga, adéu.

Autocrítica i crítica Ovidi Montllor

Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,
i amb l'ofici, arribaré a ser vell.
Llavors veurem quina retribució
em tocarà en tant que jubilat.
Si dic això, és perquè com he dit,
no sóc amant de llepar un sol dit.
Jo sé que vaig amb les meues cançons
saltant històries, saltant situacions.
Ara dic groc, i després passe al verd,
sé que és difícil seguir-me l'explicat.
Per tant, per tots, em vaig a presentar:
jo ací explique a la meua manera
uns fets, un temps, una estima, una idea,
jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.

Per a uns pollet, per a altres una fera.
Com bé veureu, no arribe a l'u setanta.
Si com he dit al bell començament
sóc dels qui resta a casa el major temps,
no és pas per boig, ni per sentir-me estrany.
És per el dubte. I dubte molt companys:
Quina és la porta que s'obre sense pany?
Quantes persones et reben sense engany?
Quants parlen d'ells dient que de tu parlen?
Quan m'estaran posant en dubte ara?
Doncs repeteix: jo parle del meu temps,
estime el viure d'un colp ja per a tothom.
Tinc un partit i una ideologia,
dic el que dic sense cap covardia,
però també sé el preu de tot això:
més tard o d'hora m'arribarà sentència.
Car no interessa, qui no llepa amb paciència.
M'aïllaran, dient que m'he aïllat,
diran o diuen que ja sóc acabat.
No pense pas donar-me per guanyat.
Mentre com jo no m'empasse la porga
d'aquells que creuen que tot està tan clar.
Respecte això amb tot el meu respecte,
admire artistes, admire comediants.
Però jo sóc jo, i no em puc deslligar.
De mi mateix poc més puc explicar.
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.

Som els artistes: el cantant, el pallasso.

Aquesta m'encanta


Baralla de la vida i jo

Plourà demà, amor meu? No ho saps, veritat? No! Pobreta!
I el sol, saps si en farà de sol demà, amor meu? Ai no! Tampoc!
Saps si els sàtrapes ens pegaran altra volta, amor meu?
Saps si ens tornaran a encendre en noves lleis? Tampoc? Pobra!
I els Supermans, saps si ens vindran a veure, amor meu? Saps?
Saps si ens portaran més vida plàstica i armes? Ai!
Vindran escaladors amb les escales i amb el sopar de duro?
I de les nimfes toves, que me'n dius? Amor meu, vindran? Sí?...
Quina por, quina por vida meua! Tu saps, digue'm, tu saps?...
Saps si demà ens torraran el cap amb creus cosmiculars?
Potser saps més que jo, i em dius coses amargues de centrals
obreres, nuclears, bancàries, mercenàries i pairals...
Amor meu, amor meu... i digue'm encara: Saps què és demà?
Digue'm qualsevol cosa, digue'm qualsevol res. Digue'm... Ei!
Digue'm! Que em mor amor! Que ja no m'entra l'aire i m'ofegue...
Que no vull. Que ja no tinc vida! Què en faig jo de la mort?
Què faig jo, amor, amb tota la bèstia que em pega i que em besa,
que em riu i m'escup, que la tinc a sobre de dia i de nit,
que enganya els amics, i em treu de la casa travessant parets,
i em crema aquests llavis amb la seua llengua? Què en faig amor meu?...
No ho saps, vida meua! No ho saps escaleta que em porta a la fi!

Demà, amor, tindrem pluja i sol, i grans sàtrapes.
Supermans i plàstics, armes i lladregots d'escales llargues.
Tot aquest regalim que ens envolta i vesteix de marró verdós.
Discursos, discursos des d'edificis grandiosos i antics;
antigues catedrals, i palaus i balconades fortes
de pedra i anys. De poder. Discursos, discursos de crits.
Amb capseta màgica. Amb color o sense. O amb tot.
Amb lletra impresa. O galena amb piles i pals.
Tindrem amor, més encara que ara. Molt més. Més de més.
I el vestit marró i verdós, serà un bon abric, ja, a la fi!
Una cuirassa flonja penetrada ja al cos. El nostre.
I ja no serem un cos humà. Serem matèria marró i verda.
Ja no tindrem necessitats higièniques, amor meu.
Tindrem vida, el just paper que ens ha tocat a casa teua.
Serem per fi, allò que sempre hem amagat confusos.
Sense vergonyes serem. Ni embussos ni somnis embastardits!
Serem res de res. El que som: un antic renec de cony!
I saps amor meu, escaleta de la meua fi, joieta merdosa?...
Saps una cosa, nineta dels meus ulls? Bèstia odiosa!
T'estime tant que em quede a fer-te companyia. ****!
I per negar els teus vassalls mentre em quede un bri d'alè!

aquesta última està molt bé! merci per ficar la lletra

"Hi ha persones a les quals molesta que es parle o llegesca en català, son generalment les mateixes persones a les quals els molesta que es parle o es llegesca" OVIDI MONTLLOR

Dedicat a "Confundido"

Vos recomana escoltar la cançó "La fera ferotge" d'aquest gran actor i cantant alcoià, malauradament mort tempranament

eh , tinc mono de concert de L'N'B ff

arcadia que sols anar als seus concerts¿?

no encara no he tingut oportunitat d'anar a cap però si que els he vist en dvd i estan molt bé.m'agraden molt

ester61 ,que tu has anat a algun d'ells?

si?? jo també he anat a un del pets,doncs ara escomence la gira20 ,has votat lo de les cançons ?

si que he votat lo de les cançons, tot i que no crec que pugui anar a cap concert d'ells, ja que no crec que en facin cap que caigui molt aprop de per on visc.

si no recordo malament vaig votar les cançons de vespre, jo vull ser rei, aquest cony de temps, descafeïnat i estúpidament feliç. N'hi ha d'altres que m'agraden més però en aquells moments em va venir de gust votar aquestes... tu amb quines et vas quedar¿?

encara que tampoc crec que pugui anar a cap,jo vaig triar per vespre ,descafeïnat,pantalons curts i els genolls pelats,jo vull ser rei i noia de vidre

no se si t'agradará,perque es hardcore,
els monos de chocolate,que canten en catalá i castella,
inadaptats,que ja els coneixeras,si no ,t'els recomano.
albert pla,tot un crack
skatala,fan ska molt guapu,en catalá
skaparrapid,ska catala/valenciá,molt guapu
vidres a la sang,es el grup d'un colega meu,fan metal,o heavy en catalá
opció k-95,es oi,en catalá
si se m'acodeix algun altre,ja el posaré

hola a tots!
jo últimament he descobert 2 grups del País Valencià que són una passada!
són molt reivindicatius.. i la musica cadascú en el seu estil molt aconseguides.

es tracta de La Gossa Sorda ( que tira + a ska ) d'aquest grup escolteu la cançó: Senyor pirotècnic. ... Boníssima!
i Obrint Pas ( que es pop Folk)

Us animo a kl's escolteu

SANGTRAÏT.

Crec que van ser el millor grup de Rock Dur no nomès en català si no amb caràcter nacional.

L´altre canto del mirall y Cotes y llegendes em van marcar força en una epoca de la meva vida.

Crec que nomès es recorda Els Pets, Sopa de Cabra, Sau... però aquesta gent van donar molta canya durant una temporada..

SANGTRAïT fins la mort!!

(Joder que mal me expreso en catalan por dioss!!) :lol: Me pongo muy serio 8) Por cierto los Ac/Dc son de Hospitalet no?

Desenterro aquest fil...

A mi la música en català que més m'agrada és la d'autors una mica surrealistes; Jaume Sisa, Quimi Portet, Roger Mas, Joan Miquel Oliver/Antònia Font, Albert Pla, Pau Riba, Adrià Puntí... Crec que el punt fort de tots aquests autors és la lletra de les seves cançons.

Últimament escolto força l'Adrià Puntí, les seves lletres són sublims, és una espècie d'alquimista fonètic. Una de les cançons que més m'agraden és "solitud". Us en deixo la lletra (crec que val la pena escoltar-la).


Solitud - Adrià Puntí
(Pepalallarga i...)

Com un mossèn ben sord,
tot confessant un cor de muts,
la solitud em rep amb un ram de flors,
-hola bon dia, benvingut què tal com et va?-
seriosa digna d´un galant,
enganxosa amiga fleuma i figa flor,
sense prèvi avís et vindrà a visitar,
innocent, quan menys fa falta et ve a trobar,
de bon cor, de bon gust.
Hi ha algú que a la fi no et vol, hi ha algú, sense rencor.
Com un senyor l´he convidat a un te melós
hem xerrat junts amb pau pels descosits
tots dos fins tard, perduts hem passejat pel port,
hem barrejat un cigarret, ben tous fent tombs
tots junts hem renegat del temps
com bons cosins hem anat al llit,
idiota i crua, llefiscosa amb gust,
xiripitiflàutica ambulant,
quan menys fa falta et ve a trobar. Innocent.
Hi ha algú que a la fi no et vol,
hi ha algú sense rencor.
Signes del temps, on ets? Sota el cobrallit
a cada voraviu, rera cada cul
tot fent un pipí, cosint calçotets
ebri recordant el pa amb vi oli i sal
li he picat l´ullet, amb riure de peix
delicadament, li he volgut dir adéu
s´ha enrampat la mà, de genolls plorant
m´ha agafat el pit, ben fort m´ha dit
noooo, no em deixis mai, mai sola...

Inspirat en un poema de Maria Rovira. 1983.

Totes em posen la pell de gallina, la majoria em porten records d'èpoques passades. Sobretot, fantàstic l'anunci/videoclip de la marató de l'any passat. I "Caic" de Gerard Quintana és una cançó preciosa, immensa...

Reescoltarles i veure-les m'ha animat una miqueta, tot i que algunes són relativament tristes.

Salut!