si?? jo també he anat a un del pets,doncs ara escomence la gira20 ,has votat lo de les cançons ?

si que he votat lo de les cançons, tot i que no crec que pugui anar a cap concert d'ells, ja que no crec que en facin cap que caigui molt aprop de per on visc.

si no recordo malament vaig votar les cançons de vespre, jo vull ser rei, aquest cony de temps, descafeïnat i estúpidament feliç. N'hi ha d'altres que m'agraden més però en aquells moments em va venir de gust votar aquestes... tu amb quines et vas quedar¿?

encara que tampoc crec que pugui anar a cap,jo vaig triar per vespre ,descafeïnat,pantalons curts i els genolls pelats,jo vull ser rei i noia de vidre

no se si t'agradará,perque es hardcore,
els monos de chocolate,que canten en catalá i castella,
inadaptats,que ja els coneixeras,si no ,t'els recomano.
albert pla,tot un crack
skatala,fan ska molt guapu,en catalá
skaparrapid,ska catala/valenciá,molt guapu
vidres a la sang,es el grup d'un colega meu,fan metal,o heavy en catalá
opció k-95,es oi,en catalá
si se m'acodeix algun altre,ja el posaré

hola a tots!
jo últimament he descobert 2 grups del País Valencià que són una passada!
són molt reivindicatius.. i la musica cadascú en el seu estil molt aconseguides.

es tracta de La Gossa Sorda ( que tira + a ska ) d'aquest grup escolteu la cançó: Senyor pirotècnic. ... Boníssima!
i Obrint Pas ( que es pop Folk)

Us animo a kl's escolteu

SANGTRAÏT.

Crec que van ser el millor grup de Rock Dur no nomès en català si no amb caràcter nacional.

L´altre canto del mirall y Cotes y llegendes em van marcar força en una epoca de la meva vida.

Crec que nomès es recorda Els Pets, Sopa de Cabra, Sau... però aquesta gent van donar molta canya durant una temporada..

SANGTRAïT fins la mort!!

(Joder que mal me expreso en catalan por dioss!!) :lol: Me pongo muy serio 8) Por cierto los Ac/Dc son de Hospitalet no?

Desenterro aquest fil...

A mi la música en català que més m'agrada és la d'autors una mica surrealistes; Jaume Sisa, Quimi Portet, Roger Mas, Joan Miquel Oliver/Antònia Font, Albert Pla, Pau Riba, Adrià Puntí... Crec que el punt fort de tots aquests autors és la lletra de les seves cançons.

Últimament escolto força l'Adrià Puntí, les seves lletres són sublims, és una espècie d'alquimista fonètic. Una de les cançons que més m'agraden és "solitud". Us en deixo la lletra (crec que val la pena escoltar-la).


Solitud - Adrià Puntí
(Pepalallarga i...)

Com un mossèn ben sord,
tot confessant un cor de muts,
la solitud em rep amb un ram de flors,
-hola bon dia, benvingut què tal com et va?-
seriosa digna d´un galant,
enganxosa amiga fleuma i figa flor,
sense prèvi avís et vindrà a visitar,
innocent, quan menys fa falta et ve a trobar,
de bon cor, de bon gust.
Hi ha algú que a la fi no et vol, hi ha algú, sense rencor.
Com un senyor l´he convidat a un te melós
hem xerrat junts amb pau pels descosits
tots dos fins tard, perduts hem passejat pel port,
hem barrejat un cigarret, ben tous fent tombs
tots junts hem renegat del temps
com bons cosins hem anat al llit,
idiota i crua, llefiscosa amb gust,
xiripitiflàutica ambulant,
quan menys fa falta et ve a trobar. Innocent.
Hi ha algú que a la fi no et vol,
hi ha algú sense rencor.
Signes del temps, on ets? Sota el cobrallit
a cada voraviu, rera cada cul
tot fent un pipí, cosint calçotets
ebri recordant el pa amb vi oli i sal
li he picat l´ullet, amb riure de peix
delicadament, li he volgut dir adéu
s´ha enrampat la mà, de genolls plorant
m´ha agafat el pit, ben fort m´ha dit
noooo, no em deixis mai, mai sola...

Inspirat en un poema de Maria Rovira. 1983.

Totes em posen la pell de gallina, la majoria em porten records d'èpoques passades. Sobretot, fantàstic l'anunci/videoclip de la marató de l'any passat. I "Caic" de Gerard Quintana és una cançó preciosa, immensa...

Reescoltarles i veure-les m'ha animat una miqueta, tot i que algunes són relativament tristes.

Salut!