--> aquí: [email protected]... dona pal escriure-ho eh?

tens yahoo messenger?

Jo t'afegeixo per si de cas :wink:

T'he fet cas i he concretat cita per la setmana vinent. Ja informaré i gracies.

ja m'informaràs a mi de com t'ha anata també, necessito un petit canvi de rum amb el tractament....

apa adéu!

Espero q et vagi bé , jo vaig tindre un tal Jordi i em va anar molt bé.
Molta sort!!

Hola!

Segueixo una teràpia de grup (però Grenoble és prou lluny de Catalunya :P ), i heus aquí el que m'agrada:[list][*] A cada sessió, cadascun definit allò sobre la qual cosa vol treballar.[/*:m:xxuoexsb][*] Com les sessions duren molt de temps (aproximadament 4 hores!), hi ha una pausa durant la qual mengem i xerrem junts. És una bona manera d'acostumar-se a ser en companyia d'un grup sencer i de no considerar més aquesta situació com perillosa.[/*:m:xxuoexsb][*] Ens ocupem tant de la teoria com de la pràctica. Per exemple, un dia he tingut un atac de pànic en plena sessió, i la terapeuta m'ha fet respirar profundament, recordant-me la benevolència del grup. I totes les meves tensions s'han apaivagat![/*:m:xxuoexsb][*] Ma terapeuta no es conforma amb fer-te comprendre coses sobre tu, sinó et tranquil·litza i t'anima. Fins i tot em va abraçar quan vaig necessitar plorar! En la meva vida, quantes vegades he tingut una espatlla per plorar? Gairebé mai. Feia set anys que no havia plorat![/*:m:xxuoexsb][*] El grup et dóna «feedbacks», el que et permets veure que ets comprès. És important per a un fòbic social, ja que no sé el que sentiu, però tinc sovint por que ningú no em pugui comprendre. De fet fins i tot sempre he amagat els meus atacs de pànics, per por que algú em rebutgi.[/*:m:xxuoexsb][/list]
El que no m'agrada pas:[list][*] Hi ha només una sessió cada quinze dies! :x :cry: [/*:m:xxuoexsb][/list]
I vostè mateix, segueix una teràpia de grup? Què en pensa? Us agrada?


PD: Com de costum, em faríeu molt feliç si em corregíssiu quan faig errors! :wink:

Bufff....

Déu meu...és ben cert que es més o menys el que jo necessitaria...però com trobar-ho, com superar el repte d'afrontar-m'hi :? ...i el més important; a quina ciutat i a on fer-ho (perquè és clar que la ciutat on visc no és el millor lloc)...

Grenobles, si, un pèl lluny per mi (pero bé qui sap, així aprenc francés...)

. Corretgir-te?... crec que gairabé hauria de ser al revés, ja que has empreat paraules que molta gent d'aqui en prou feines coneix :) ...tot i que si, s'ha de dir que construeixes las frases a "la francesa" el que fa que a llegir sembli un text d'occità antic...jeje, però molt bé eh... et felicito...

ja aniràs explicant que tal et va tot...

adéu