No Registrado

Hola: Primer de tot perdoneu el meu catala, no es el meu idioma habitual al escriure.
Be, com apunta el titol, la nostra preocupacio, es el nostre fill de 15 anys, diagnosticat de fobia social, fa aprox. 3 anys.
Creiem ca em fet tot el que es podia fer; psicoleg privat, cognictiu conductual, psiquiatre per la s. social, al que encara assisteix,medicacio etc.
Durant dos anys no ha aisitit al institut, nomes intermitenment, uns 20 o 30 dias en cada curs, lo que ens va obligar a posar-li un profesor particular, per no perdre el curs mes del que ja l'havia perdut.
Actualment va l'institut practicament tots el dies, i si parles amb ell, sempre et parla de allo que li va passar.
Be. el problema actual, es que no te amics, i es pasa tots el caps de setmana tancat a l'habitacio, amb la play, wi , ordinador, etc.
La nostre preocupacio es que els anys passin, i entri en un cercle vicios del que ja no pugui sortirne, dons que els pocs amics que tenia, ja tenen altres aficiosns , i cada vegada venen menys.
Ara fa un temps vaig escrire aqui mateig cercan pares amb la mateixa situacio, pero no vaig trovar a ningu
Actualment el que busco aqui, es potser algu, que aigi estat en la mateixa situacio i ho aigi superat.
Pot ser que es tracte de no preocuparse tant, i deixar pasar el temps que maduri, etc. no ho se, pero estem desorientats i preocupats.

Be, si voleu escriurem aqui, o a la direccio que os deixo os estare molt agrait

Josep [email protected] treure el NOSPAM

gironifobic

Hola, em dic Albert,he vist el teu missatge,no se si et servire d´ajuda,pero dir-te que no deixeu passar el temps fins que maduri,ja que cada vegada sera mes dificil,canvieu de psicoleg,psicolegs i psicolegs i ha,digeu-li que escrigui a traves de aquest forum,parlar amb gent amb el mateix problema,ajuda,i no et sents un bitxo estrany,informeu-vos si hi a algun grup de autoajuda a la vostra ciutat... no deixeu que passi gaire temps.
La expressio es vida,la repressio,suïcidi.
Salutacions

FoxMulder

Hola, com a pares, teniu que estar feliços amb la situació del vostre fill. Perquè si no surt de casa segurament no caurà en la droga i en altres perills.
Heu de pensar que el mon nocturn es molt negatiu, i que les consoles son educatives.

Poder, el vostre fill, hagi deixat de anar a escola per maltractes no? Això, amb tot el meu respecte, cal que li deixeu la decisió a ell. Ell ha de ser qui decideixi a quina escola anar dins del possible. Perquè si es vol quedar o vol marxar, i no teniu en compte el seu criteri, heu de saber que li podeu empitjorar la situació.

A la fòbia social hi ha una màxima, o en totes les patologies mentals: El pacient es qui sap més de la seva malaltia. 16 anys son prou per ser conscient de la situació. Parleu amb ell.

No se si sou catòlics, bé, el que jo faria, es portar-lo a esplais o activitats de joves constructives: dibuix, esport, etc. Això per els caps de setmana. Entre setmana, lo millor es que vagi tranquil a classe, torni a casa, i prou.

Això sí, heu fet bé, en cap cas s'ha de quedar a casa.

Salutacions.

trasgo84

¿Entonces por qué no has escrito en castellano? Te hubiera leído más gente.

gryphus

Si parleu amb ell us pot dir alguna activitat que li agradi, i podeu mirar d´apuntar-lo, practicar algun esport d´equip, per exemple, li podria anar molt bé. I trobo molt encertat que torni a anar a l´institut.

Sort!