Es una passada la quantitat d'obstàcles que em poso per no llençar-me mai a la piscina....
Que ben posats que els tenen, aquestes persones que s'aixequen al mig d'una massa que està asseguda i no gosa moure's.
O aquells qui tenen unes paraules per a qui es troben, mentre que d'altres no obrim la boca...
I mira que es ben fàcil canviar allò que ens envolta, de vegades només fent un petit moviment, podríem aturar-ho tot, com una carrera d'aquelles de peçes de dominó, que s'estén al nostre voltant, tan fràgil i al mateix temps tan impossible d'aturar per culpa dels punyeteros obstacles...
Com haureu vist, la meva história es la timidesa..
A vere si algú comenta i li donem una mica de vida al fòrum en Català!!!
Salut i Peles!
