Per cert, els temes del disc dels Goples Bajos als que em referia en el comentari anterior són els següents:
cara A
-No mires a los ojos de la gente
-Estoy enfermo
cara B
-Malos tiempos para la lírica
-Lágrimas
-Tendré que salir algún día
Us els relaciono, ehem, per si algú sel's vol baixar amb l'eMule o similar, cosa molt lletja i molt mal feta que porta a la misèria i a la indigència a discogràfiiques i artistes.
D'aquests temes només un no sembla parlar, almenys explícitament, per boca d'un individu amb problemes psicològics: "Malos tiempos para la lírica". "No mires a los ojos de la gente" és el tema que sembla més clarament propi d'un fòbic social: algú a qui li fa por la mirada de la gent, que no vol sortir al carrer quan hi ha gent, etc. "Tendré que salir algún dia" també és bastant clar: parla d'algú que amaga el cap entre les ales, que es tanca com ànima en pena en una habitació i que se sent un fracasat. "Estoy enfermo" parla d'una relació amb una altre persona deteriorada (la relació) a causa d'una malaltia que segurament seria alguna fòbia social ja que la descriu amb els versos "perdí la voz / me dabais miedo". Finalment "Lágrimas" parla per boca d'algú que anuncia el seu suicidi i que preveu que ningú el plorarà i que només resultarà una noticia curiosa perquè ell és "algo que se atraganta"; en aquest cas doncs el problema podria ser fòbia social però també qualsevol altre cosa que et fa sentir un èsser estrany que ningú trobarà a faltar.
Per cert, no sé si al disc li hauria de dir maxi single, mini LP o EP: té cinc temes i va a 45 rpm... quins temps aquells els dels vinils, quina cosa més lletja i odiosa són els cds, especialment els que van en caixa de plàstic que és va ratllant i se li trenquen les pestanyes! A on anirem a parar...