Hola,
També sóc dels vostres...
Malgrat els "agobios varios" del dia a dia on te'n adones que de vegades les coses ens costen de fer una mica més que els demés; que veiem les coses amb un prisma potser una mica diferent del que Ells ho veuen; malgrat que cada dia i en cada moment el món se'n ocupa de fer-te veure que no acabes de compartir la manera stándart de funcionar
i de veure les coses......al final i després de moltes llàgrimes acabes-de vegades- per convence't a tu mateix que no ets cap bitxo raro ni cap "especimen en extinción" , simplement que no ens sentim a gust amb determinades actituds ni en determinats cercles... i vulguis o no..de mica en mica doncs..les circumstàncies han fet que potser et vagis tancant una mica en tu mateix...com a mecanisme de protecció?? pero de ben segur que guardem a les butxaques un munt de coses per compartir!!
Potser entre nosaltres ens atevim a escoltar-nos.....