milenaria_bcn25

Hola a tothom. Sóc una noia de 25 anys, de Barcelona. Abans de res, voldria
dir que no estic diagnosticada amb fòbia social, i he fet tests i ha sortit que
no en tinc, però a veure si algú, si us plau, em podria indicar què és el que em
passa.
Des de petita, he sigut una persona molt solitària, que fins i tot m´ho he passat millor jugant sola que acompanyada. De fet, el que es diu amics...a veure, persones conegudes es podria dir que en tinc, però el que es diu una amistat pel que faci falta, em sembla que ni en tinc ni n´he tingut mai.
No m´agrada com és la gent, l´actitut, els gustos, els costums...noto que amb cap grup de gent, ni de la meva edat, ni més grans ni més joves, encaixo. Si algú és tan amable d´orientar-me una mica...
Mil gràcies

newnine

Hola, no es el meu cas, pero m'han parlat fa poc dels "esquemes" (Termes psicologics). Potser el que tens tu es un esquema de que et falta confiar amb la gent. Potser penses que no es aixi, pero quan no surts amb ningu perque dius que no t'agrada com es la gent sembla que et contradiguis.
Jo et recomano que intentis sortir amb la gent, que les persones son diferents, i que hi ha gent que et caura millor, gent que no soportaras... Moltissima gent!

Espero que et serveixi d'ajuda

gironifobic

Hola, em sento identificat amb el teu problema,jo si tinc f.s,tambè soc molt solitari,em sento fora de joc amb altre gent "normal",com que no he fet el mateix que ells.. em sento com un robinson crusoe.Crec que algu hi deu haber en que ens hi sentim be,ens hi em de esforçar,la solitut ja l´hem probat,ara s´ha de probar de relacionar-se,que pot ser molt enriquidor,s´ha de intentar..

Ànims i sort.

Liandrope

A mi no m´agrada la gent, no l´entenc, m´he sentit molt indentificada amb totes les teves paraules, la veritat

duna

A mi me pasa algo parecido,tengo 29 años y soy de barcelona tb.
te doy mi correo es [email protected]
escribeme.